|
|
![]() | |||||||||||||||
|
Aplec a CASTELLBISBAL
9 de juliol de 2011 |
|
******************************************************************************************
*****************************************************************************************
|
BALLADA SE SARDANES. PLAÇA DE L'AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET. DIA 29 DE NOVEMBRE DE 2009 Aquesta ballada té quelcom d'especial, per motiu de una mica de pluja, la cobla és va situà sota d'una lleixa, amb una formació diferent per les circumstancies. Tal com il·lustra la foto, seria una bona idea per aquells que ho volen capgirar tot. Un dia veurem la cobla amb aquesta formació?.Tot és possible. |
![]() |
|
41è Aplec de la sardana de les Roquetes,
18 d'Octubre de 2009
Principal de la Bisbal Principal del Llobregat Sant Jordi, Ciutat de Barcelona Els Montgrins. Cal felicitar a l'Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé per la seva tasca continuada durant tans anys. |
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
26è aniversari de
la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet
COBLA VILA D'OLESA |
|
TIANA. SARDANES A LA FRESCA
Setè cicle de Música de cobla . De l'1 al 29 de juliol 2009 |
![]() |
| |
SARDANES DE JOAN GIBERT I CANYADELL |
|
L'any 2008 en Joan Gibert,
intèrpret, compositor, dansaire de colla i dansaire de plaça,
fou la persona escollida per a escriure i llegir la Lliçó
Magistral en la Proclamació deSant Climent de Llobregat Ciutat
Pubilla de la Sardana. Reproduïm la seva magnífica Lliçó
Magistral :
Diversió: Es de fet allò que t'atreu en els primers contactes: veus que ballar sardanes és divertit. Pots saltar i fer punts i passos variats tot deixant anar la teva imaginació. A més, t'invita a sortir de casa i a viatjar tot movent-te per la nostra geografia I coneixent indrets nous. Quan entres al món de la sardana descobreixes de sobte un bon esplai. Relació: En participar en una activitat col'lectiva àmb altre gent que, com tu, gaudeix fent-la. t'adones aviat que ba11ar sardanes t'ajuda a millorar la teva relació en l'aspecte social, tota vegada que et fa conèixer gent i poj:s fer amics i companys amb els quals compartir. A qui no li agrada envoltar-se així d'amics? Nacionalisme: S'ha parlat molt de la Sardana com a símbol, dansa nacional, mostra d'identitat, representació de Catalunya, expressió de cultura, etc. Quan vaig començar a ballar sardanes aquest sentiment era molt més viu, tota vegada que us estic parlant d'una època en la qual anar a ballar sardanes el diumenge a la Plaça Sant Jaume era tota una reivindicació nacional (amb els excursionistes que arribaven), i que moltes vegades s'acabava corrent. La Sardana pot seguir sent un dels nostres símbols d'identitat. Exercici físic: No es pot posar en dubte el fet que ballar sardanes sigui un excel'lent exercici físic. I a més, un exercici físic útil per a totes les edats. Quan ets jove, resulta un bon complement per a qualsevol activitat esportiva que puguis fer. I en la mesura en què et vas fent gran, trobes en la dansa la millor manera de mantenirte en forma. És un exercici que fa treballar sobre tot les cames i els braços, però també el cos; que fa que respirem correctament per tal de no cansar-nos tant i que ens fa agafar fons. I encara molt més si ball~s sardanes amb una colla de competició, perquè aleshores és exactament com practicar un esport: requereix uns entrenaments, no només de dansa, sinó també físics, i una bona disciplina d'assaig. Us ben asseguro que no cal anar al gimnàs. Ball: Ballar és expressar quelcom amb el cos. I què cal expressar? Doncs tot el que la música ens suggereixi per convertir-ho en mostra del nostre catalanisme. A partir d'aquí podem dotar la dansa amb totes les característiques necessàries per a convertir-la en un fet artístic, donant-li la plasticitat aquella que fa que una rotllana esdevingui un monument vivent a la nostra terra. Quan hom té el privilegi de ballar durant molts anys en una colla d'elit, pot gaudir d'aquest fet portant el ball a uns nivells gairebé virtuosístics. Això evidentment produeix una enorme satisfacció tant a nivell individual, com coHectiu. Competició: Com una continuació de l'apartat anterior, la competició et dona el suficient estímul de superació individual per tal de tractar d'aconseguir col' lectivament la perfecció, aquella exacta conjunció entre música i dansa que s'obté quan hom és capaç d'expressar amb els peus i el cos tot el sentiment que en cada moment la cobla està manifestant. Música: Gaudir d'audicions, concerts; poc a poc vas descobrint la gran varietat de formes i estils musicals que els compositors de sardanes han anat deixant entreveure amb la seva respectiva obra i així pots anar fent més amples els teus coneixements musicals. Jo, per sort, puc gaudir de la música també des d'un altre aspecte molt diferent, com és el de la composició. Amb ella tinc la possibilitat d'expressar allò que sento no només ballant, sinó escrivint sardanes. Utilitzar les possibilitats de cada un dels instruments de la cobla; combinar aquests instruments degudament tot cercant uns sons i uns matisos concrets amb els quals transmetre tot allò que tu sents, és realment un fet apassionant, que t'omple tant o fins i tot més que la dansa activa i, al mateix temps fa que aquesta s'enriqueixi dintre teu. |
|
8
DE JULIOL 2009
La cobla Marinada interpreta sardanes de l'Agapit Torrent i Batlle. La seva vidua va rebre la simpatia i l'estima de tothom. |
|
La filla del mestre també
va ésser present en el recordatori al mestre Tarrides.
|
15 DE JULIOL 2009
COBLA MARINADA. SARDANES DE JOSEP Mº TARRIDES I BARRI |
|
22 DE JULIOL 2009
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL SARDANES DE JULI GARRETA I ARBOIX |
|
|
Familiars
del mestreCarlesRovira.
|
29 DE JULIOL 2009
LA COBLA MARINADA SARDANES DE CARLES ROVIRA I REIXACH |
|
Era
la nit dèstiu del 20 de juny d'enguany, quan el Josep M, el nostre
bon amic, ballava sardanes a la Plaça Joanic, en companyia de
la seva esposa, quan després de ballar-ne una, tot de cop es
va trobar malament i ens va deixar per sempre. Nosaltres gaudiam de
la seva amistat. Era un gran sardanista i un home que estimava la seva
terra Catalunya per sobre de tot. El nostre condol a la seva esposa
la Montserrat i a tota la seva familia. El passat dia 26 de juliol,
l'Agrupació sardanista l'Anella en la seva 48a. audició
de sardanes a la plaça Joanic, va fer un petit recordatori a
Josep M Torrent amb la interpretació, a càrrec de la cobla
Sant Jordi Ciutat de Barcelona, de la sardana "Quant els ulls es
tanquen del compositor en Jordi Feliu, que va ésser ballada per
tots els asisstents amb emoció continguda i respecte. Josep Mª sempre et recordarem. |
|
|
|
13 D'ABRIL DE 2009 - L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (
BELLVITGE)
44è APLEC D'ERMITA DE BELLVITGE - PARC METROPOLITÀ. COBLES: MEDITERRÀNEA - PRINCIPAL DEL LLOBREGAT - VILA D'OLESA |
|
EL
PRAT DE LLOBREGAT. 28è APLEC DE LA SARDANA. 21 DE JUNY DE 2009.
COBLES: CIUTAT DE CORNELLÀ - JOVENÍVOLA DE SABADELL - BAIX LLOBREGAT. ACTE DE SIMPATÍA AL MESTRE JOAQUIM SOMS, AMB MOTIU DE L'ESTRENA DE LA SEVA SARDANA "EL PRAT BALLA" |
![]() |
3er.
APLEC COMARCAL D'OSONA - SANT JULIÀ DE VILATORTA.
5 DE JULIOL DE 2009. MATÍ: COBLA CIUTAT DE GIRONA TARDA: COBLA SABADELL - LA BLANES - CIUTAT DE GIRONA. TRES ESTRENES: SARDANISTES D'OSONA DE DOLORS VILADRICH OSONA SALTA I BALLA DE MIQUEL TUDELA FONT NOGUERA DE JOAN LÀZARO. |
![]() |
LA PUBILLA I EL PUBILL D'OLOT - ELS SARDANISTES D'ONOR DE MATARÓ, CIUTAT PUBILLA D'ENGUANY - LA COBLA LA FLAMA DE FARNERS.
|
APLEC A RIPOLL, 19 DE JULIOL DE
2009 Creu de Sant Jordi al bon amic Ramon Saladrigues, de Bellpuig. Va néixer el 1941 .Continuà a l'empresa familiar com a impressor i editor fent costat a les publicacions en català en uns anys difícils. Com a activista cultural és capdanser de la Colla Tres Turons de Bellpuig de mitjan dels 50 a principi dels 60. Participa i col.labora en tot allò referent a la Ciutat Pubilla 1972. Funda la Cobla Juvenil de Bellpuig (actualment, Bellpuig Cobla) l'any 1984. De l'escalf de la cobla i amb la visió de donar-li continuïtat s'impulsa l'Escola de Música. Proposa i impulsa la creació d'una segona cobla anomenada Tres Turons amb un planter sorgit pràcticament tot de l'Escola Municipal de Música de Bellpuig. Assessora i orienta la Cobla Ciutat de Solsona, i hi aporta l'experiència viscuda en les cobles de Bellpuig. |
![]() |
|
LA
SOLITUD D'UNA TROBADA DE COLLES VETERANES
CABRERA DE MAR. - 12 D'ABRIL DE 2009 Una trobada de colles veteranes molt apagada, no hi habia ningú del poble . La plaça estaba solitària, només les cinc colles que ballaven i els músics que tocaven. Potser els organitzadors haurien de plantejar-se de fer coincidir la trobada amb algún esdeveniment del poble per donar més relleu a la sardana, com ho fan a Alella per les festes de la verema, també amb més colles participants. |
|
Dia 4 d'octubre de 2008. La Bisbal d'Empordà. Segona trobada de Casals
de Gent Gran, de Catalunya |
|
21è Aplec a Sant Boi de Llobregat - 16
de març de 2008 Ja fora hora que els organitzadors d'actes sardanistes
i en concret els aplecs és posessin d'acord per no fer coincidir
tants el mateix dia, per que passa el que és veu en la foto,
molt poca gent, i aquest fet és posar les coses molt fàcils
als que odien la sardana. |