concerts

Catalunya en altre temps ella sola es governava
I es feien les seves lleis en sa llengua i no en cap altra.
Plora, plora Catalunya que ja no et governes ara.
Des de ja fa massa temps estrangers són que la manen
I en llengua estranya es fan lleis que a la nació son contràries.
Plora, plora Catalunya que et doblegues encara.
"PLANY"
"Cançó popular harmonitzada per Enric Morera."

CONCERT SALT SARDANISTA

CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JAUME ROCA I DELPECH
Neix a Salt (Girona) el 26 d'agost de 191O, fill de Miquel Roca i Julià i d'Emília Delpech i Famada. La seva família era propietària d'una esparteria a Salt.
EI seu pare, Miquel Roca, excel.lent músic saltenc l'inicià de ben petit en la pràctica del solfeig, alhora que Josep Saló li ensenyava a tocar el violí.
Sembla, però, que la seva sòlida formació musical li vindria donada pels seus estudis musicals de la mà dels mestres Oliva i Francesc Civil. Aquests estudis els compaginava tocant el violí i la bateria a l'orquestrina del seu pare Oriental Jazz i
Moderna de Salt.
La seva primera sardana la composà l'any 1925 i es titulava La vella rondinaire; tot just havia fet els setze anys. Seguiren cronològicament i escalonadament les obres següents: Enllaç, Aparició, Garbinada, Alba, La Torrassa, La dansa del pastor, Espigues, Gavina, Ultònia, Pinzellada, Els ocells, Sílvia, Olga, i Salt.
L'any 1926 féu el seu primer concert de piano al Saló de Música Sobrequés de Girona amb les obres de Bach, Scarlatti, Chopin, Beethoven i Albèniz. Continuà fent
concerts a diferents Associacions de Música cie les comarques gironines: Sant Feliu de Guíxols, Olot, Figueres i Palamós.
L'any 1934 s'establirà a Barcelona i obrirà una acadèmia de piano que tancarà en esclatar la guerra. Fins el 1936 va anar compaginant les tasques pedagògiques amb les actuacionsen sales de concerts Va fundar una cobla anomenada Iris de Salt.
Però l'esclat de la Guerra Civil va trencar aquesta dinàmica i amb pocs anys decantarà la seva expressió artística cap a un altre camp ben diferent: la plàstica. Les seves actuacions musicals s'aniran espaiant; la darrera fou l'any 1934 al Palau de la Música Catalana. Més tard, l'any 1948., se' li ret homenatge amb' un acte popular a la Rambla de
Catalunya de Barcelona amb l'audició de totes les sardanes que ell havia composat.
L'any 1940, instal.lat novament a Girona, inaugura la seva primera exposició d'aquarel.les i olis, amb una clara dominància de paisatges urbans de Girona i els seus voltants. A partir d'aquest moment inicia una llarga llista d'exposicions que a més de Girona inclouran altres ciutats com Figueres, Barcelona, Madrid, Càdis, París, Buenos Aires, València, etc. L'any 1949 l'Ajuntament de Salt li organitza una exposició homenatge a la Casa de la Vila.
La seva pintura, segons diuen els experts, evolucionà a salts. En una primera època pintava amb aquarel.la i pintura a l'oli paisatges urbans, marines, interiors, natures mortes, etc., on sembla seguir la tendència realista del seu mestre Aguilera. Posteriorment, en els seus paisatges de l'entorn immediat de la ciutat retorna a la inspiració impressionista.
Artista clau a la Girona de la postgue
rra va ser un home avançat al seu
temps. Cal recordar, per exemple, que els seus dibuixos undergrounds, plens d'humor i de sarcasme no van veure la llum pública fins l'any 1982, quan l'Ajuntament de Girona li retia homenatge amb una exposició al Museu d'Història de la Ciutat. Músic i pintor, Jaume Roca Delpech ha estat un dels artistes saltencs amb més difusió internacional i més reconegut en la seva època. Diverses publicacions com La Veu de Catalunya, La Revista Musical Catalana, Las Noticias, L'Autonomista, etc., així ho corroboren. L'any 1973 Girona exposava a la sala Fidel Aguilar una mostra retrospectiva de la seva obra en homenatge a l'artista desaparegut i en publicava un catàleg.

CONCERT A RIUDELLOTS DE LA SELVA. 26 DE DESEMBRE DE 2010

25 anys de sardanes
Durant aquest llarg període,l'Agrupació Sardanista Riudellots ha intentat donar i transmetre el seu propi segell envers la nostra dansa. No ens correspon a nosaltres valorar-lo, ans el contrari, són els sardanistes, [es cobles, els mestres compositors i tot el món que envolta la sardana qui han d'expressar i manifestar el treball i les vivències que han compartit, juntament amb nosaltres, durant aquests 25 anys.
Amb tot, si comparem la nostra dansa amb la nostra llengua, ens trobem en un mateix punt que podem anomenar etapa pròleg. Només cal veure que, en ple segle XXI, [a batalla per l'estatus de la nostra llengua és més viu que mai, doncs d'entrebancs en surten per tot arreu. lla batalla per mantenir viva la sardana segueix una vida para[.[e[a a la nostra llengua. És senzillament una lluita diària.
I aquests dos fets de [a nostra identitat catalana no es poden perdre i no volem que això succeeixi, tot i que sabem que la lluita serà llarga i dura. Evidentment, no n' hi ha prou amb gestos polítics, que hi han de ser, però, en els moments actuals, sembla que són una via cada vegada més esgotada, i, per tant, hem de ser la societat civil, una vegada i una altra qui obri el camí cap a nous liderats, tot això amanit amb renovada empenta.
La societat civil, entre la qual nosaltres ens incloem, no es pot resignar a la penúria d'idees i absència de propostes noves que envolta la nostra vida quotidiana, fruit de [a mediocritat i l'autocomplaença que es respira a ['ambient, que comporta, tot plegat, un desencís i un desengany. Hem de lluitar contra aquesta desídia i la millor manera de fer-ho és avançar i evolucionar en noves propostes i idees que s'adeqüin en el temps que vivim.
Si som coherents i fem una simple ullada al nostre voltant, observem que, el nivell de germinació de noves propostes i idees, recau en la base social d'un país, que no és altre que [a societat civil, S'imposa, per tant, continuar amb ['esperit de superació, doncs, de ben segur que, d'adversitats, no en mancaran, i s'imposarà una lluita diària per poder mantenir la nostra identitat, i, la sardana és una senya de la nostra identitat que cal preservar i a la qual mai hem de renunciar.
Agrupació Sardanista Riudellots.

Nasqué a Barcelona el 15 d'abril de 1952, en una família on ja hi havia antecedents musicals: el seu avi, Manuel León (Barcelona, 1875-1961) fou un excel.lent intèrpret de cornetí i el seu pare i el seu oncle tocaven, com a amate urs, el fagot i el violoncel, respectivament.
Les primeres nocions musicals les aprengué a casa a l'edat de 7 anys, però no fou fins als 15 anys en què, ingressant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, inicià l'estudi acadèmic i continuat de la Música. En aquest Centre, essent deixeble de Domènec Segú, obtingué el "Títol de Professor Superior d'Oboè i Corn Anglès". Posteriorment, perfeccionà l'estudi d'aquests instruments a França amb Michael Giot.
La seva dedicació al món de la cobla i els seus instruments han estat una constant en la seva vida personal i professional. EI 1970 va iniciar l'estudi del flabiol amb el mestre Narcís Pau!ís i el 1976 va donar a conèixer el flabí6f com a instrument de concert, posant de manifest unes possibilitats inèdites
fins aleshores. Paral.lelament va cursar estudis de tible amb Francesc Elias i Àngel Pont.
De la seva trajectòria com a instrumentista en destaquen la seva
presència, com a solista de tible, a la cobla La Principal de! Llobregat (1975- 79); com a flabiolaire, a la cobla Municipal "Ciutat de Barcelona" (1978-88) i, des del 1977, com a instrumentista d'oboè i de flabiol a la Banda Municipal de Barcelona.
La seva carrera com a pedagog, iniciada el 1977 amb la fundació de la classe de "Flabiol i Tamborí" al Conservatori Superior Municipal de Barcelona i continuada al Conservatori del Liceu (1989-2003) està avalada per l'omnipresència dels seus deixebles -àdhuc els deixebles dels seus deixebles- a tot l'àmbit coblístic. EI 2003 va publicar un extens" Mètode" de caràcter enciclopèdic que recull la seva experiència pedagògica i tots els seus coneixements a l'entorn del flabiol i el tamborí.
La seva formació musical ha estat completada amb estudis superiors d'harmonia, contrapunt i instrumentació amb el mestre Manuel Oltra, i de direcció d'orquestra amb el mestre Antoni Ros-Marbà. Ha estat director de la cobla Sant Jordi des de la seva fundació, el 1983, fins el 1990 i del
1993 al 2007. Amb aquesta formació ha portat a terme una àmplia tasca de divulgació del gran repertori de música de concert per a cobla -amb la recuperació d'obres inèdites o oblidades i nombroses estrenes- actuant ,
repetidament a les primeres sales de concert de Catalunya i dirigint un bon nombre d'enregistraments de gran contingut musical. A finals del 2008 participà activament en la fundació de la cobla Maricel, de Sitges, -que dirigí durant el seu primer any d'existència i de la que actualment n'és un col.laborador habitual- i des de principis del 2009 assumeix la direcció musical de la històrica cobla La Principal del Llobregat.
Les seves tasques musicals han anat més enllà de l'àmbit interpretatiu, destacant-ne nombroses conferències arreu de Catalunya sobre la cobla i l'evolució del seu repertori, col.laboracions amb la Gran Enciclopèdia Catalana i la Revista Musical Catalana, participació en els treballs d'acústica musical de I'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, així com llur assessorament a diversos constructors de flabiols i tamborins. Des del 2004 és un col.laborador habitual del Departament de Música Tradicional de IIEscola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
És autor d'una vintena de sardanes i dlalgunes obres de concet1 per a co
bla, així com de diverses composicions de cambra, algunes dlelles per a flabiol i piano.
L'any/ 1977 obtingué un premi, amb dotació econòmica, de la "Fundación Española de la Vocación"; el 2002 fou guardonat amb la "Medalla al Mèrit Musical de l'Obra del Ballet Popular i el 2009 li fou atorgat el "Premi Nacional Agustí Borgunyó".
LIAgrupació Sardanista Riudellots ha cregut que seria un honor poder fer un reconeixement a un professional de la música com el mestre León: instrumen
tista, pedagog, director de cobles, compositor, historiador, conferenciant... un home ocupat al màxim. Per tant el nostre més sincer agraiment per l'acceptació d'aquest homenatge.
Gràcies mestre per voler compat1ir la nostra festa i per tot el munt de bons moments que ens heu regalat amb la vostra música i amb els vostres coneixements i moltes felicitats per una vida de feina ben feta!!!!

DIA 20 DE NOVEMBRE DE 2010
Concert organitzat per Associació Cultural Catalunya Sardanista .
Un gran concert per la Cobla Ciutat de Girona, amb un programa molt acurat, que tots els assistens varen valorar molt positivament. Enhorabona pels organitzadors.

Cobla Ciutat de Girona
1975-2010
Amb motiu de la celebració del 35è aniversari de la Fundació de la Cobla Ciutat de Girona hem cregut oportú realitzar un concert en homenantge a tots aquells músics que durant aquests anys n' han format part, contribuint amb la seva tasca al reconeixement que té actualment entre el públic i la crítica, tant per la seva professionalitat com per la rigorositat en les seves interpretacions.
A través de la interpretació de les peces musicals intentarem fer un recorregut por la història de la cobla, acompanyant aquest passeig musical d'anècdotes! records dels músics ifets que han estat importants en la trajectòria de la cobla.
I com no! al mateix temps també és un agraiinent al nostre públic i a tothom que! d'alguna manera o altra! ha contribuït durant aquests anys a difondre i fer gran el nom de la cobla CIUTAT DE GIRONA.

Cobla Ciutat de Girona.

Concert al Auditori Barrades, preludi de l'Aplec que organitza la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet . La cobla la Flama de Farners amb la direcció de Jordi Molina, va complaure a tots els assistens amb una altìsima profesionalitat i bon gust. 23 d'octubre de 2010.

*************************************************************************************************************

SALT SARDANISTA

29è. Diada del soci - 6 de desembre de 2009
Concert de sardanes i música per a cobla.
Auditori de la Factoria Cultural Coma-Cros de Salt.
Cobla: Flama de Farners, que és va presentar amb el seu nou director, el senyor
Jordi Molina.

AGRUPACIÓ SARDANISTA DE RIUDELLOTS
26 DE DESEMBRE DE 2009
HOMENATGE AL MESTRE I COMPOSITOR - LLUÍS MORALEDA I PERXACHS.

El mestre Moraleda despres de dirigir la seva sardana "Els primers cent anys"
(Amb introid de flabiol)

També el mestre Cristau, va dirigir la sardana d'estrena "Nissaga dels Graus" (Familia Cassú)

El compositor Carles
Santiago

RUBÍ - 1 DE GENER DE 2010
30 è. CONCERT NADALENC DE SARDANES
COBLA JOVENÍVOLA DE SABADELL
Direcció Lluís Moraleda

Dues estrenes:"30 anys junts" de Carles Santiago, una magnifica sardana com ja ens té acostumats el mestre, que va rebre els aplaudiments unànims de tots els assistents al concert .
"Llegendària" del jove compositor Ferran Carballido, flabiol de la cobla Jovenìvola.Una sardana alegre, balladora i sobre tot en ritme de sardana, no com d'altres sardanes que escoltes hi no saps quina música està sonant.

El mestre Ferran Carballido

El concert a la Basílica de la Mercè – 24 de setembre de 2009.

Ja s'ha convertit en un clàssic el concert a la Basílica de la Mercè per la festa major de Barcelona, que porta el mateix nom: “FESTES DE LA MERCÈ.”
La cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, va agradar molt en totes les seves interpretacions, especialment va destacar l'interpretació de MATARÓ CIUTAT PUBLLA 2009 del compositor Marc Timón, una obra per tindre en compte pels qui els agrada la bona música. Enhorabona.

( Text rectificat el 30.10.2009)

ACTE CULTURAL - CORNELLÀ DE LLOBREGAT
DIUMENGE, 5 D'ABRIL DE 2009 - CONCERT DE SARDANES I MÚSICA PER A COBLE.
HOMENATGE A JORDI PAULÍ
COBLE CIUTAT DE CORNELLÀ.

Sardanes de Jordi Paulí:
MARTA
Dedicada a la meva esposa Marta Pubill
SITGES, RACÓ DE LA CALMA (a Sitges)
Dedicada a la bonica vila de Sitges
AlNA
Dedicada a la meva filla Aina Paulí
ARRELS A CORNELLÀ
Dedicada als tiets de la Marta i a Cornellà
JOVES DANSAIRES
Dedicada a la colla Joves Dansaires del Penedès d'El Vendrell

MARIAGNA - Josep Mª Boix
Sardana obligada de tible
EL CARRILET - Ricard Viladesau
Sardana obligada de tenora
CAMINS - Jesús Ventura
Esboç simfonic
ENAMORADO - Max Havart
Bolero
ELCAPEADOR - Josep Serra
Vals
BALL DE RAMS - Casas Augé
Vals-Jota arrenjat per a cobla per Jordi León

Tible solista: Carles Santiago - Tenora solista: Albert Bultó - Trompetes: Jesús Jiménez Emili Serrano

JORDI PAULÍ SAFONT
Com a instrumentista de tenora fou alumne de Josep Colomer i de Jaume Vilà. Com a saxofonista ha estat deixeble de Ricard Roda, i Salvador López i ha assistit a cursos amb Pedro Iturralde i Perico Sambeat.
Posseeix els títols de professor superior de tenora-tible i saxòfon.
El 20 de juny de 1996 obté el Premi d'honor de grau superior de saxòfon al Palau de la Música Catalana.
Formà part de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona durant 11 temporades. També formà part de la companyia teatral Els Joglars en l'espectacle: "Yo tengo un tío en América". Col'laborà amb Lluís Llach en l'espectacle musical "Un pont de mar blava". El maig de 1994 col.laborà amb Paul Méfano (deixeble de Pierre Boulez) i amb I 'Orchestre 2e2m de París, en una obra d'estrena de Daniel Tosi al Centre Georges Pompidou de París. Com a instrumentista de tenora ha realitzat més d'una trentena de gravacions amb diverses formacions, com la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Cobla de Cambra de Catalunya, Cobla Nydia i Cobla Bohèmia, i ha estat dirigit per: Oriol Martorell, Paul Méfano, Antoni Ros Marbà, Salvador Brotons, Manuel Oltra, Jordi León, J.L.Moraleda, Manel Saderra Puigferrer, Xavier Pagès, Josep Pons, etc. Ha compost diverses músiques per a curtmetratges i ha estat director musical de La meva Ismènia (teatre). Ha col, laborat amb diversos grups teatrals com Xirriquiteula. Com a saxofonista ha format part de les formacions: Roda de Saxos, Saxocromia, Blue Big Band de l' Auñ1a de jazz de Barcelona, Big Band de Sabadell i Big Band de Badalona,
i ha enregistrat amb UneAnche Passe, de Montpellier; Terra (new age), Roda de Saxos, EMB de Badalona, Orquestra Maravella, La Salseta del Poble Sec, i ha estat dirigit per: Francesc Burrull, Ricard Roda, Toni Xuclà, Pedro Iturralde, etc. Ha compost més d'una trentena de sardanes, setze de les quals foren enregistrades per la Cobla Bohèmia. Les millors cobles del país han enregistrat sardanes de Jordi Paulí en diverses gravacions i és un dels compositors
joves més interpretats.
En el camp pedagògic ha estat professor de l'Orfeó de Sants de Barcelona, de l'escola de música Creu Alta de Sabadell, CEME de Sabadell, Escola Salvador Espriu de Badalona, Escola Municipal de Música de Torroella de Montgri i Escola Municipal de Música de Vilanova i la Geltrú ...Ha realitzat substitucions com a professor de tenora al Conservatori del Liceu de Barcelona i al Conservatori de Girona com a professor de saxòfon.
Ha col'laborat amb Oriol Martorell en la preparació de les jornades corals per a la gent gran al Palau Nacional de Barcelona, fent els arranjaments i adaptacions per a les corals i per a la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Membre fundador del quartet de saxòfons GIRONsAx, amb interpretacions de repertori clàssic i modem. Amb la seva formació: , Jordi Paulí Quartet, ha realitzat un treball molt interessant en el camp jazzístic tocant la tenora en el grup i desenvolupant les possibilitats d'improvisació de l'instrument.
Actualment compagina el seu treball com a instrumentista en les formacions: Bandaèria, Gironsax, La Salseta del Poble Sec, Girona Jazz Project, Jordi Paulí Quartet i Cobla de Cambra de Catalunya en el camp pedagògic.

14 i 15 de febrer de 2009
18è FEBRER MUSICAL A CARDEDEU
Dedicat al mestre Josep Solà i Sànchez..

Cobla ELS MONTGRINS.

El senyor Martí Camós director de la cobla Els Montgrins, anunciant la celebració del 125è aniversari de la cobla, pel dia 20 de juny a Montserrat.

JOSEP SOLÀ I SÀNHEZ (Mollet del Vallès, 18 agost 1930 - 23 de març de 2009.
Compositor i instrumentista de violí i contrabaix.Va tenir una primera fase que el portà a formar part de les orquestres
Gran Estilo, Ramón Evaristo, Orquesta Gadea, Lorenzo González.
Fins que va fundar orquestra pròpia, la José Solà Orquesta, que va actuar durant cinc anys. Especialitzat en música de pel.lícules (Bahía de Palma, Un vaso de whisky, etc} i en música ballable, pels anys 50/60 foren molt populars els seus mambos Abrilesco,Miniaturas i d"altres.
Va pertànyer a TVE d'assessor musical i era conseller en cap de la SGAE a Catalunya.
Amb el nom de Clàssics amb Sardanes va editar un disc glossant obres de música clàssica a ritme de sardana.
En el camp de la sardana anotem els seus inicis juvenils amb Al so de la tenora (1950) que no continuà fins al cap de molt temps amb Sóc de Mollet (1976), Un dia de març (finalista als premis Joaquim Serra, 1977), Al sastre de la plaça, La Vall de la Calma, Crestes de gall,
Roses i crisantems" En Joan Abeilló pintor, Una senzilla sardana, Sardana de concert, Festa major, Tradicions i Costums de Mollet,
Mollet ciutat pubilla (1992); De Mollet a Martorell (1993)1 En Joan Vidal i Gayolà (1993), la majoria enregistrades.

El concert a la Basílica de la Mercè del dia 24 de setembre de 2008. Cobla Sant Jordi.
El director el senyor Xavier Pagés, ens va enlluernar amb una modalitat nova, va presindir del introit del flaviol amb totes les sardanes que va interpretar la cobla. Pot pasar que un dia tinguem la sorpresa que hi manqui el segon tible o el segon tenor... !sense comentaris!. Hi com que a la Xina varen presentar la sardana com una dansa espanyola, que menys que incorporar a la cobla una guitarra flamenca en contes del flaviol, i així tots contents perque la sardana esdevindrà molt molt internacional...
El programa que va interpretar la cobla, solament hi va sobrar una sardana que era un plagi descaradíssim d'una altra sardana. Cal remarcar l'actuació a la cobla de l'Enric Urpí que va fer gala de les seves magníficas interpretacions.

El passat dia 9 de Febrer de 2008, i dins les festes de Santa Eulàlia, va tenir lloc i com ja és costum, el tradicional concert a la Catedral de Barcelona a càrrec de la cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona. Deixant a part que si el programa podia ésser millor o diferent, el seu director el senyor Xavier Pagès, va tenir una falta de tacte, i poca consideració al no oferir almenys un “bis”. Ens va semblar que era un concert de tràmit i forçat.
Cal remarcar que la cobla va estar a l'alçada, com sempre ens té acostumats.

SANT POL DE MAR - CONCERT DE SANT PAU - 18 DE GENER DE 2008
COBLA SABADELL.

Sant Pol durant els anys ha sabut mantenir les seves tradicions i adaptar-les al pas del temps gràcies al seu esperit i a l'esforç d'aquelles persones i entitats que durant els anys ho han fet possible. L'esforç de tota aquesta gent ha aconseguit despertar l'interès de tot el poble ja que sense la participació popular aquestes festes no existirien.
Enhorabona a totes aquestes persones que fan possible que no és perdin les nostres tradicions, tan malmeses i incompreses per molts...
El senyor Pere Vilà i Ayats ( fill de Sant Pol) li van estrenar la sardana: "La Mar de Sant Pol"que fou molt ben acceptada i aplaudida per a tothom.

Un Concert ben especial.

21 de setembre de 2007
Insòlit és posar-se d'acord cinc parelles d'amics que es van casar el mateix any i celebrar-ho conjuntament amb allò que va formar part de les seves vides "LES SARDANES".
Axí va sorgir la celebració de les Noces D'Or de les cinc parelles. Un extraordinari concert de sardanes per la cobla Marinada, on no hi va faltar la música clàssica a càrrec del conjunt “The Ned's Orchestrina” (membres de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya).
Pel caràcter privat del concert, l'entrada va ésser per invitació, a l'Ateneu Montserrat que es va omplir de gom a gom de familiars i amics dels organitzadors. La Cobla Marinada va complaure a tothom amb interpretacions molt acurades de les sardanes: Noces d'Or de Joaquim Serra . - Davant la Verge de Enric Morera. - I sobretot “Juny” de Juli Garreta.
Els amants de la música clàssica també van gaudir d'unes excel·lents interpretacions de “J.Brahms, W.A.Mozart i C.M. Von Weber.
I amb el cant de "Els Segadors” finalitzà la celebració de les Noces d'Or de:
MERCÈ I JAUME – MERCÈ I ENRIC – CECÍLA I JOAN
MARIA ANTÒNIA I RAMON – MONTSERRAT I JOSEP.
* En els programas de mà distribuïts als assistents, cal remarcar que no hi havia cap anagrama de Caixes, Bancs, Ajuntaments ni Generalitats...

Cobla "Marinada" - interpretan "Els Segadors.