Aquestes imatges corresponen a la presentació del llibre d'Aplecs de Catalunya Nord i Catalunya. L'acte va tenir lloc a Perpinyà el dia 16 de febrer de 2008.
A part de la presentació del llibre, es va fer una gran reivindicació del sardanisme sobre tot a la Catalunya Nord. El president de la Federació sardanista del Rosselló va remarcar la molta ajuda que reben de les autoritats de torn siguin del color que siguin, cosa que el Director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i tradicional de la Generalitat de Catalunya , va dir que a Catalunya és diferent (serà per la minsa ajuda que té el sardanisme de casa nostra, respecte a d'altres entitats d'altres cultures). L'acte va finalitzar amb un gran concert per la cobla Mil·lenària. Dirigia la cobla en Jesús Ventura, i en Jordi Molina de segon tenor. Hi havia una nodrida representació de les comarques de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i de les comarques Meridionals, amb els seus respectius Presidents. Per si algú encara és creu que les sardanes van a menys, i altres li treuen importància a que la sardana sigui la dansa nacional de Catalunya, i que més a més sigui una gran reivindicació de catalanisme, que mirin aquesta guia que i trobaran més de 200 Aplecs, sense comptar altres actes paral·lels que també és toquen i ballen sardanes. febrer 2008.

Mala pesa al teler...

Reproduïm l’article publicat a www.ensdecomunicacio.cat, que parla sobre com han quedat els pressupostos de Cultura de la Generalitat per l’any 2008.

23/11/2007- EL CONSELLER DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ PRESENTA AL PARLAMENT ELS PRESSUPOSTOS DEL SEU DEPARTAMENT PEL 2008

En la seva intervenció no va fer cap referència al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional ni al Moviment Associatiu Cultural Català.

Una delegació de l´ENS seguí en directe la presentació dels pressupostos del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya.

El conseller va iniciar la seva intervenció reconeixen que es tractaven d´uns pressupostos centrats en la moderació i la contenció, degut als menors ingressos dels previstos que la Generalitat ha tingut.

A banda de constatar que el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional ha desaparegut com a tal dins del pressupost del Departament trobant-se integrat dins del de la Secretaria General de Cultura, un dels aspectes que des de l´ENS volem destacar com a més preocupant és la rebaixada pressupostària real que ha suposat per aquest Centre el pressupost pel 2008, ja que només se li augmenta 7.000,00€ (set mil euros), significant d´aquesta manera –a l’aplicar-se l’IPC del 3,1% previst- una reducció real d’un 3% respecte al pressupost de 2007 (265.087,00€ menys), disposant en definitiva pel 2008 de 8.777.000,00€ més 7.000,00€.

Molt mala notícia pel Moviment Associatiu Cultural Català per la nefasta repercussió que tindrà en tot el teixit. novembre 2007

La discriminació de la sardana.
És decebedor que la Generalitat, l'any passat dones 75.000 euros a la Feria de Abril, i als 77 aplecs a les comarques barcelonines els hi van donar 50.000 euros entre tots, casi que no caldria fer cap comentari però si, preguntar als nostres polítics perquè la sardana no te al menys el mateix tractament ?.Que no oblidin que la sardana també és cultura. I si de protegir les cultures es tracta, la sardana hauria estar en primer lloc. 31.10.2007

Colla sardanista AMUNT I CRITS de Girona

Va ser a l'any 1987 que degut a que sovintejaven les trobades de colles sardanistes veteranes, un grup d'antics dansaires dels anys 1940-1950 procedents de les colles d'Amunt i Crits, varen decidir crear una colla amb el mateix nom, tot recordant la seva època de competició.

Al 1992 varen celebrar el 50è aniversari i el mestre Ricard Viladesau els va dedicar la sardana que porta per nom Noces d'Or.

Durant 20 anys, han participat a nombroses trobades de colles veteranes, amb entusiasme i la il·lusió de sempre. Aquesta colla ha fet un camí de gran mèrit dins del món sardanista, perquè la sardana fou, és i serà per a tots nosaltres l'expressió viva del catalanisme del nostre poble.

Avui, aquesta colla, davant la impossibilitat de poder superar les greus dificultats i també per manca de relleu, ha decidit posar punt i final a aquests meravellosos 20 anys, tot desitjant i encoratjant a les colles avui aquí presents, que no deixin morir mai la sardana.

Que aquesta rotllana, que dintre de pocs moments puntejarà per darrer cop com a formació, els compassos de la seva sardana, Amunt i Crits, serveixi d'exemple per a tot aquests joves que avui, amb il·lusió, lluiteu per aconseguir el millor lloc en la classificació, que aquesta il·lusió no defalleixi mai, que malgrat passin els anys, continueu ballant, només així, amb dansaires propers als 80 anys, aconseguirem que la sardana es mantingui en el lloc que li correspon, el més alt de la nostra cultura catalana. Que visqui per sempre, entre tots nosaltres, l'esperit de la colla Amunt i Crits.

(Text que es va llegir al Concurs de Colles Sardanistes de Girona l'1 de novembre passat i que fa referència al comiat de la colla veterana Amunt i Crits)

Nosaltres volem testimoniar la nostra admiració envers tots els dansaires de la colla, i en especial al seu capdanser en Josep Birba. Gràcies pel vostre entusiasme en el decurs d'aquests 20 anys com a colla veterana, per la feina feta en bé de la sardana. gener 2007

Tots els sardanistes som conscients del problemes que tenim en el món de la sardana. Alguns són tan crònics que potser ja no tenen solució.

1 Els mitjans de comunicació sobre tot ràdio i televisió, cada vegada ens ignoren més, com per exemple fer fora d'antena el millor programa com era So de cobla. El programa de televisió Nydia, que de vegades es parla de tot menys de sardanes, els altres programes de la nostra ràdio, ni fu ni fa, programes en continguts molt pobres.

2 Els mitjans escrits: uns ens ignoren del tot i altres a mitges. Un diari que els divendres dóna informació ho fa amb moltes mancances, el seu autor es veu que està molt cansat, i no dona la informació tal com la troba a infosardana de la Federació.

3 I ara que parlem de la Federació sardanista, fa llàstima i ganes de plorar el que alguns escriuen en el Fòrum, a uns se'ls nota un ressentiment que no s'entén i que no treu cap a res. Només molts pocs ho fan en clau constructiva, els altres no tenen idea de res.

4 Les capelletes i la discriminació. D'un temps ençà s'està agreujant un fet que és molt preocupant. És el rebuig de moltes anelles a deixar entrar altres sardanistes a la rotllana. Està clar que els que fan això, de sardanistes en tenen molt poc, i no saben que la veritable essència de la sardana és tot el contrari, ells pensen que ballen tan "bé" que no admeten a ningú que no tingui el "carnet" de bon ballador, això provoca mals entesos, desengany i protestes com la que va fer recentment una senyora el 6 d'octubre a la bústia del diari Avui. Està clar que si uns fan mal fet amb aquesta actitud, els altres, els que volen entrar a una rotllana també tindrien de mirar el nivell d'aquella rotllana, i no intentar entrar allà on no els correspon, el nivell de cadascú també compta.( Aquest comentari no té res a veure amb les colles sardanistes quant estan assajant.) Amb una mica de bona voluntat per part de tots aquest problema no existiria.
I així hem arribat a un món sardanista dividit, uns que en saben "tan", que no obren mai la rotllana a ningú sense saber si en saben més o menys, són insolidaris i a vegades mal educats, ells ballen sardanes només per divertir-se, sense cap sentiment, tot ballant fan cara de preocupats només pendents del "sermonaire" que canta els aires i el salt, (que de vegades en diu més del que toca la cobla). Aquests jo els definiria com a balladors de sardanes, no sardanistes.
La majoria no fan mai el gest de comprar una tireta d'un sorteig o simplement fer una aportació a
canvi d'una floreta. També ballen a la "reserva", en un racó lluny de tothom, perquè ells "diuen" tenen un nivell i no admeten intrusos. És trist oi?.
I pobres, quan van sols semblen ànimes en pena, no troben ni s'atreveixen a entrar en qualsevol
rotllana. Els vertaders sardanistes són aquells que sempre estan disposats a obrir la rotllana . Els
altres no, perquè ells només van a divertir-se, i els que no en saben prou, segons ells que n'aprenguin.

5 I per últim, dirigit als nous compositors de sardanes. Atès que ara esta tan de moda allò de "trencar motlles" alguns d'aquest compositors novells s'ho han agafat tan al peu de la lletra, que de vegades hi han composicions que s'escolta de tot menys una sardana. Alerta que per aquest camí també es desvirtua la sardana, altre cosa és la música per a cobla i naturalment els temes lliures. Tot evoluciona, i la sardana també, però senyors amb mida i sentit comú. novembre 2006

1.- La creació d'un espai web de Catalunya Ràdio amb un programa d'una hora de Joaquim Rutllant que es podrà consultar a qualsevol hora del dia durant el set dies de la setmana.

2 .- Per acabar de recollir totes les sensibilitats de la vostre Federació, la creació d'un altre espai al web de Catalunya Ràdio amb el programa d'una hora “ So de Cobla” d'Ignasi Pinyol. Estarà també a la disposició de tothom a qualsevol hora del dia durant els set dies de la setmana

3.- Una campanya de promoció entre els casals catalans del món perquè escoltin els diferents programes que fem sobre sardanes utilitzant les tecnologies més noves.

Apa nois, ja ho sabeu, ara podeu escoltar So de Cobla, però compte, haureu de gastar uns bons diners i comprar un ordinador, haureu de contractar una ADSL , anar a l'escola a aprendre informàtica. Senyora Bonet, vostè creu que les persones més aviat grans estan en disposició de suportar unes despeses que no poden assumir ?, creu que algunes d'aquestes persones voldran anar a l'escola ?, o és que vostè amb les seves decisions ja és conscient que les margina? pel sols fet de no ésser joves?. Vostè sap qui escolta el programes de sardanes?, possiblement no ho sap, perquè sinó les seves decisions foren diferents.
Si vostè creu que la sardana també és patrimoni de la nostra cultura, sap qui va ser en aquells anys difícils van lluitar perquè la sardana no fos exclosa?, doncs miri som els mateixos que ara ens veiem exclosos, amb les seves absurdes decisions. Vostès nomes tenen en ment una fita una mica malaltissa: els índex d'audiència, peti qui peti i caigui qui caigui, encara que el que peti o caigui sigui la nostre cultura. Reflexionin si en saben.
I la Federació que hi diu, doncs res com sempre, els seus dirigents sembla que són en un altra galàxia, o que estant tan pressionats que no poden dir res... ja els sembla bé aquesta marginació oi ?.
Ah, he trobat molt encertat un comunicat de Palamós sardanista, que hi diu: Catalunya Música i a Icat fm (abans Catalunya Cultura) s'han carregat definitivament la sardana a la seva graella de programació i només han mantingut el programa Mans de Catalunya Ràdio, que s'emet abans que els galls cantin de bon matí. maig 2006.

SO DE COBLA

Des que Palamòs va donar la notícia de la supressió de So de Cobla, se n'ha escrit molt. Tot fullaraca. La realitat és que ens hem quedat sense el programa.
Quan la Federació va iniciar el liderat, la majoria vam tenir l'esperança que es duria a terme una bona negociació i el So de Cobla tornaria a l'antena. Però ha resultat tot el contrari. Des que l'Administració va donar un toc... la Federació es va fer enrera i va tancar-se a tota mena de protestes (les signatures no van servir de res).
El president de la Federació va tenir por de perdre la cadira?... Ens agradaria saber-ho, perquè si fos veritat, convindria un canvi.
Quant a la Corporació de Ràdio i Televisió, no s'entén com van treure el millor programa de sardanes, com era So de Cobla. Per què van eliminar aquest i no l'altra de Catalunya ràdio, que té moltes mancances?. És que aquí hi ha jugat també els cops de colze? O és que la sardana ara també té color polític?
Les raons tècniques que ens van donar pels dies que la pàgina Web de la Federació va estar inactiva, no s'aguanten per enlloc. Potser van voler amagar el cap sota l'ala?... març 2006.

El passat cap de setmana, Ignasi Piñol, realitzador del programa So de Cobla de Catalunya Música va anunciar la decisió de l'emissora de suprimir el seu espai de la graella de programació. Aquest fet no es deu a la qualitat de l'esmentat programa, un dels més professionals, documentats i recomanables de tot l'àmbit sardanista, sino a la intenció de Catalunya Música de dedicar el 100% de la seva graella a la música clàssica des d'aquest passat dilluns.

Entenent i respectant al màxim l'autonomia de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per dedicar una de les seves cadenes exclusivament a la música clàssica, creiem que la Ràdio Nacional de Catalunya ha de prendre les seves decisions de forma que no causin cap perjudici a cap vessant de la Cultura Catalana. En el cas que ens ocupa, la sardana, estem parlant d'una manifestació cultural molt activa i dinàmica que genera més de 3000 activitats anuals, amb un públic seguidor molt fidel i entusiasta, però que segueix sent una gran desconeguda per la major part de la població del nostre país. És precisament per aquesta dissociació entre el gran potencial de la sardana i el desconeixement que se'n té que necessitem el màxim suport de tots els mitjans de comunicació i, molt especialment, dels de caràcter públic.

En aquest sentit, hauríem de fer passos endavant i aconseguir millors programes i horaris que ens permetin presentar millor la nostra cultura, com a fet viu d'aquest segle i no com a record nostàlgic del passat. La presència de la cultura catalana, repeteixo, necessitaria fer passos endavant en els mitjans de comunicació públics, però el que no pot permetre's és fer ni un sol pas enrere. Reduir dues hores a la setmana la presència de la sardana en els mitjans públics de comunicació és un cop molt fort i més quan això suposa una reducció de gairebé el 50% dels temps total d'emissió sardanista al conjunt de canals de la Ràdio Nacional de Catalunya i, cal repetir-ho, la pèrdua d'un dels millors programes sardanistes de la ràdio moderna.

Esmentant paraules literals extretes del web de Catalunya Ràdio, "Un dels primers objectius de la nova direcció de Catalunya Ràdio va ser renovar l'oferta de totes les emissores del grup. Catalunya Música és el primer canal que presenta els canvis". Correm el risc de que quan aquesta renovació s'estengui a la resta d'emissores del grup, sigui amb la mateixa poca sensibilitat cap a la cultura popular catalana. És feina de tots evitar-ho. Catalunya Cultura, una emissora dedicada exclusivament al fet cultural, hauria d'esdevenir l'altaveu natural de les nostres activitats, complementat amb, almenys, un manteniment de la programació actual dins de Catalunya Ràdio i un tractament normalitzat del fet cultural propi dins la programació generalista. Per aquest motiu, demanem el recolzament de totes aquelles persones i entitats que siguin sensibles a la problemàtica de la cultura tradicional catalana en general i la sardanista en particular. Ara hem d'evitar la reducció d'aquest gairebé 50% d'hores d'emissió sardanista però hem d'anar molt més enllà. Hem d'obrir canals de diàleg que permetin que quan els continguts de Catalunya Cultura i Catalunya Ràdio es renovin d'aquí a uns mesos, sigui tenint en compte que Catalunya, a més de necessitar un nou Estatut i reivindicar-se com a nació, també ha de reivindicar-se com a terra de geganters, castellers, bastoners, esbarts, músics i compositors, balladors de sardanes, etc. Això no ens ho han de concedir a Madrid, sino als mitjans de comunicació públics del nostre propi país. Per tant, hauria de ser molt més senzill.

El proper dia 23 de Gener, en Bartomeu Duran, President de la Federació Sardanista té concertada una entrevista amb Oleguer Sarsanedas, director de Catalunya Ràdio. Volem plantejar al Sr. Sarsanedas les nostres preocupacions i volem fer-ho amb el màxim recolzament. Per aquest motiu, demanem el vostre suport a través de cartes i correus electrònics, i que us involucreu activament en la recollida de signatures, que necessitem tenir no més tard del dia 20 de Gener.

La Federació Sardanista de Catalunya es compromet, una vegada celebrada aquesta entrevista amb el director de Catalunya Ràdio, a convocar una assemblea extraordinària amb totes les entitats o Federacions de Cultura Popular per explicar la resolució obtinguda en l’entrevista concertada i estudiar entre tots, si és necessari, el nou camí a seguir per la completa normalització en els programes radiofònics i probablement de la Televisió de Catalunya

Adjuntem a aquest correu un formulari de recollida de signatures, que també trobareu a http://fed.sardanista.com/, i hem creat una adreça de correu electrònic: campanyacatradio@fed.sardanista.com on us demanem que ens transmeteu les vostres cartes d'adhesió, llistes de persones que suporten la nostra petició i comentaris, els quals farem arribar oportunament al Sr. Sarsanedas en el decurs de l'esmentada reunió. En els correus electrònics, cal que indiqueu el nom complet i DNI de tots els signants i, en el cas d'entitats, el nom sencer i CIF. En el cas de col·lectius, també us agrairem que demaneu el suport individual dels membres que el formen. Demanem a totes aquelles persones sensibles a la nostra causa i que participin en esdeveniments de cultura popular catalana durant aquest cap de setmana, que ens ajudin recollint signatures utilitzant l'imprès adjunt.

Al mateix temps, us demanem que reenvieu amb rapidesa aquest correu a totes aquelles persones, entitats i institucions que sapigueu que són sensibles a les necessitats de la cultura popular catalana, demanant-los també la seva adhesió a través dels mateixos mitjans.
Federació Sardanista de Catalunya. 2006

LA SARDANA, ENS LA VOLEN ALIMINAR...

"Sense donar explicacions, la direcció de Catalunya Música ha decidit eliminar l'únic programa (So de cobla) que l'emissora dedicava a la música de cobla. A les emissores públiques de la Generalitat, les sardanes queden encara més relegades, marginades en horaris intempestius. És una nova mostra d’arraconament de la nostra dansa i de la cultura popular catalana, precisament per part de qui hauria de fomentar-les.

El món sardanista veu com, any rere any, les institucions públiques – que haurien de vetllar per la defensa i l’impuls d’un signe clar de la nostra identitat – no destinen ni prou recursos, ni gaire esforç, ni massa interès vers la sardana, patrimoni cultural del poble català i una mostra de la nostra identitat com a país.

Fem una crida a Catalunya Música perquè reconsideri aquesta decisió, i ens dirigim a totes les institucions i a totes les persones i entitats catalanes públiques i privades, perquè es prenguin mesures per impulsar, prestigiar i revitalitzar la sardana com es mereix. 2005

REFLEXIONS D'ESTIU
A mig juliol, a la columna sardanista dels dimecres, en Josep Pascual feia una dura crítica a l'immobilisme sardanista.
AI cap d'uns quants dies em va arribar la revista de l'Obra i en Jordi Lara també carregava les tintes en semblants consideracions.
La meva opinió és que tenen una part de raó però penso que en algun cas empren algunes paraules massa dures.
En Pascual diu que hem acabat imprimint a la sardana un to retrògrad i ranci. També diu que amb la democràcia la sardana va perdre tota la seva expressió de catalanitat. En aquest cas no hi estic gens d'acord. AI meu entendre mirar la sardana només com una música i una dansa més és un disbarat. És veritat que hauríem d'aconseguir que la sardana fos atractiva per si sola i la prova que ho podem aconseguir la tenim en moltíssims sardanistes que hem passat les millors hores de la nostra vida ballant i escoltant sardanes. Però, al mateix temps, sardana i cobla tenen un component identitari, de patrimoni propi, que no es pot obviar de cap manera.
Un dia vàrem preguntar al gran Josep Ma. Ainaud que ens digués, ben sincerament, quin lloc jeràrquic ocupava al seu parer la sardana, dins la llista d'identitats del nostre país. Ens va dir que li atorgava el segon lloc, darrere de la llengua.
Si la llengua, per diferents motius, perd pes. Sí la sardana, en aquest cas per opinió pròpia, diem que no és cap expressió de catalanitat, no sé pas si anem massa bé.
Tanco el tema d'identitat. En Josep Pascual, en Jordi Lara i d'altres, apunten clarament per un gairebé radical canvi de comportament i anar a nous criteris, nous camins, noves coses.
Jo estic gairebé segur que els directius d'entitats sardanistes hi estarien d'acord, si les novetats aporten jovent i ajuden a fer que més ciu tadans de Catalunya ballin sardanes.
Però no n'estem segurs que amb grans canvis passi tot això. Hem fet proves i no han donat massa resul tats.
No sigui cas que amb grans invents perdem bous i esquelles. És cert que la sardana no va prou bé, però tampoc és el desastre que algú apunta. És allò del got mig ple o mig buit. Jo penso que encara està mig ple.
En tot cas, benvingudes les novetats que ens puguin ajudar. Ens trobem, però, que moltes entitats sardanistes no sabem fer altra cosa que el que hem fet sempre: organitzar ballades, aplecs i concerts i programar sardanes de Josep Saderra, de Viladesau, de Tarridas i de Josep Serra. És clar; per alguns això pot semblar coses ràncies i que es fan des de l'any de la picor, però és el que amb tota la bona voluntat del món sabem fer i ens agrada. Aquest escrit meu no és pas un escrit de rèplica. És un comentari encaminat a voler buscar solucions.
Per això m'agradaria que en Pascual, en Lara i els que propicien fer canvis importants, ens diguin 5, 7 o 10 iniciatives, més o menys concretes, de coses que haurien de canviar. Serà un servei important a la sardana i a les entitats.
Josep Pomés. (De la revista ROTLLANA, de l'Agrupació sardanista l'Ideal d'en Clavé, del mes de setembre de 2005)

Nosaltres hi afegim: Tots els que propugnen canvis no diuen quins, perquè si aquests canvis passen per barrejar altres músiques a la sardana, és una aberració; si els canvis passen perquè las sardanes tinguin un tiratge únic, una altra aberració. Si, com diu aquest senyor, la sardana es retrògrada, doncs que comenci ell mateix a fer canvis, quan toca a la cobla, que es pentini amb una bona cresta, que es posi una samarreta de molts colors i lletres, que es faci deu o dotze tatuatges, i que en comptes de tocar la tibla faci soroll amb una mà de morter com si fes all i oli, seria un bon canvi oi?. I als nous compositors que tantes ganes de trencar motlles ténen, els hi demanaríem que escoltin moltes vegades en Garreta,Morera,Toldrà,Serra i tants que han aportat a la sardana la millor música, i llavors si es veuen capacitats que composin música de sardanes, i si no, que es dediquin a mecànic o forner que també guanyaran diners. novembre 2005

Les diferents emissores en els seus respectius programes de sardanes recomanen que treiem informació de la Federació Sardanista en la seva pàgina WEB, que sempre s'ajusta molt a la realitat dels actes sardanistes que es fan arreu de Catalunya. Però partint de la base que no tothom pot accedir a internnet, ens trobem que molts sardanistes es refien dels programes de ràdio ( que de vegades es molt deficitària la informació) i sobre tot, també dels diaris, hi aquí és a on hi ha la informació pobre i mal feta. Un diari que el divendres dona l'agenda sardanista, el seu responsable no té massa cura de fer la feina ben feta, oblidant-se de ballades que es fan a Barcelona i altres punts de Catalunya i que a Internet si que hi son. Sense anar més lluny el passat divendres dia 18 de juny la única audició que hi havia a Barcelona per la tarda se li va oblidar.
Nosaltres pensem que si no sap fer la feina més bé i li falta il·lusió que doni pas a un altre persona amb més empenta i entusiasme per la sardana. juny 2005.

NO ANEM PAS MASSA BÉ

Allà dies llegíem al diari que la FECAC, entitat organitzadora de la Fira d'Abril, ha rebut de la Generalitat mig milió d'euros en dos anys.
Per les notes que jo tinc, això deu ser, aproximadament, la meitat del que la Generalitat ha dedicat a subvencionar la sardana a tot Catalunya.
Ho repeteixo perquè si més no per mi és força il·lustratiu:
Els 4.500 actes sardanistes que es fan a tot Catalunya al llarg de l'any, reben de la Generalitat només el doble del que rep la Fira d'Abril.
La Fira d'Abril és un tema de controvèrsia i al parlar-ne corres el risc de crear-te algunes antipaties, però quan els cabells se't van tornant blancs i has donat moltes i moltes voltes per la vida, arribes a la conclusió que has de dir el que penses i el que penso és que és un disbarat la diferència entre ambdues quantitats.
Pels dos costats. Així, en números absoluts, trobo força elevades les subvencions atorgades a la Fira d'Abril, tenint en compte que també n'hi atorga l'Ajuntament. Però no hi vull profunditzar perquè em costa de determinar exactament si són raonables o no. EI que sí sé és que si la Fira d'Abril rep aquestes subvencions de la Generalitat, tota aquesta extraordinària quantitat d'actes sardanistes que se celebren arreu de Catalunya, n'haurien de rebre cent vegades més.
No pot ser aquesta escandalosa desproporció. Tinc els meus dubtes que si els catalans que viuen a Andalusia un dia volguessin fer una gran festa sardanista allà, la Junta d'Andalusia fos tan generosa com la nostra Generalitat.
Aquestes notícies i els criteris d'alguns mandataris dels nostres estaments, ens fan mal.
Veiem la seva escala de valors molt diferent de la nostra. Em penso que no anem pas massa bé.
Donem poca importància a les nostres coses. Parlo de la sardana. Segurament deu haver-hi altres greuges comparatius, però avui em refereixo concretament a la sardana, com un dels signes culturals importants de Catalunya.
La sardana tira endavant, EXCLUSSIVAMENT, pels centenars de persones que tenim com a deure propi dedicar-hi esforços per a mantenir-la i oferir-la als ciutadans de les nostres poblacions d'arreu de Catalunya. Però els grans col·lectius començant per les Institucions i els seus representants, els mitjans de comunicació, els empresaris i els intel·lectuals, llevat d'honorables excepcions, no fan cap cas de la sardana. En veiem exemples contínuament.
Si molts països tinguessin aquesta extraordinària riquesa cultural que és la sardana, aquesta excepcional formació única que és la cobla, una dansa amb tans valors de germanor, democràtics, ecològics i universals, ben segur que tindria un ressò molt més alt, a tot arreu, del que té al nostre País. N'estic cert. Allà temps deia aquí mateix que ens caldria una enquesta, sobre tot de polítics i intel·lectuals, per conèixer la seva opinió sincera de la sardana, perquè deia que potser els sardanistes la sobrevalorem.
Però a mida que passa el temps no em cal aquesta enquesta perquè anem veient quotidianament
la resposta Els sardanistes continuarem treballant pels valors identitaris i festius que creiem té la sardana, però com deia molt encertadament l'Espar Ticó a la seva carta a l'Avui, no som de ferro i poc a poc és va corcant la fusta del nostre entusiasme.
Josep Pomés. De la revista ROTLLANA, de l'Agrupació l'Ideal d'en Clavé de le Roquetes. 2005

a) Hem demanat a 80 artistes del més ben considerats del moment actual que fessin una obra sobre la sardana. No, no, no, tots no, excepte 15. I això dins un projecte de fer una exposició itinerant per tot Europa. (AI seu moment motu proprio van dedicar obres a la sardana Cases, Miró, Dalí, Picasso, CI avé, Guinovart, Tàpies...)
b) Hem demanat a títol personal a 200 empresaris representatius i rics que ens ajudessin a pagar els viatges de la cobla, dels nois originaris de tots els continents que aniran a ballar a Grècia, a Sardenya i a Sicília la sardana de germanor universal i del grup de l'Escala-Empúries, que ballaran danses gregues a Grècia (un grup de forces estan aprenent a ballar la sardana per fer una ballada conjunta). Respostes, dues. Una, amb diners, i l'altra, amb espècies. Algú ens ha dit cruament: "La sardana no ens interessa". Algú altre, multimilionari, que no tenien pressupost...
c) Hem convocat amb anuncis vistents i repetits a tots els diaris en català unes sessions per explicar el projecte EI Pont de la Mar Blava i la petició que llegirem al president del COI, demanant que la sardana sigui la dansa dels Jocs Olímpics. Això després que el Senat espanyol refusés per 9 en contra i 7 a favor una petició presentada pel senador Varela, per demanar que la UNESCO la considerés Patrimoni de la Humanitat. Resposta: 120 persones a l'Ateneu Barcelonès i 40 al Gran Teatre del Uceu (Sala dels Miralls).
Dimecres a la tarda presentem el projecte a Òmnium Cultural de Barcelona. Vindrà la gent? Patim.
d) La campanya per l'ensenyament de la sardana d'EI país a l'escola, l'any 1987 va tenir 25.000 alumnes. Aquest any, 3.400. Quan surten de l'escola s'obliden de la sardana per sempre més.
e) A Martorell l'any 1989 hi havia una munió de colles sardanistes. EI 2003 pràcticament s'han extingit. I això arreu.
La gent que avui dia balla la sardana és la gent gran. A les catifes de Corpus a Sitges, a la Garriga, a Caldes de Montbui o a Balaguer passa el mateix. Les fan la gent gran.
Amics lectors del diari AVUI: hi ha coses més importants que la sardana, ho sabem. Però la sardana, la Patum, les catifes de flors, la processó de Verges, les representacions populars de la Passió, tot el patrimoni de cultura popular... també s'han de mantenir i potenciar. Catalunya és tot!
Estem trists i sols. És molt difícil tirar endavant les coses que sentim com a pròpies sense l'escalf col·lectiu. És molt difícil tenir fe i esperança per més que ens diguin: "Heu de tenir fe! Heu de tenir esperança! A tot Europa passa igual. No hi ha esperit". Mal consol.
Aquells elogis de la sardana de Richard Strauss, de Schweitzer, d'Einstein ja no ens fan efecte. Sabem que no podem tirar la tovallola. Sabem Que "ningú Que mira endarrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per al Regne de Déu" (Uuc 9.51-62). Volem tirar endavant, però ara i avui estem perdent l'esperança, i sense esperança és impossible mantenir la mà a l'arada com l'hem tingut posada sempre. No som de ferro!
Josep Espar i Ticó. Barcelona 2005