Correu: lasardana1@yahoo.com

LA SARDANA "LA" DANSA NACIONAL DE CATALUNYA
LA SARDANA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA. (sense l’article "la")
La sardana Element festiu patrimonial d'interès Nacional.
De les dues primeres, es discutia si s'incorporava la paraula "la" en la definició, això és el que ens van fer creure mentre ho treballava la Federació Sardanista de Catalunya.
Però heus aquí que, inesperadament, tot plegat fa un gir, i el Govern nomena la sardana com "element festiu patrimonial d'interès Nacional" una decisió arbitrària i fora de lloc. O sigui que ara la sardana ja no és LA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA, ni tampoc DANSA NACIONAL DE CATALUNYA, amb aquest nomanament s'ha fet un seriós gruge a la sardana i ha la majoria de sardanistes.
I la Federació Sardanista de Catalunya, que hi ha dit o que ha fet? Doncs ha fet tot el contrari del que havia de fer. Ha donat suport incondicional a aquesta decisió, sense comptar amb les entitats sardanistes (més de 600 en tot el païs)ni amb els sardanistes d'arreu de Catalunya. Han actuat d'una forma arbitrària, tant el President com la seva junta. Mai podien acceptar aquesta decisió tan important com és la nominació de la sardana, ni conformar-se amb engrunes o almoines. Quins afers amaga la Federació? "MOTIUS POLÍTICS", MOTIUS ECONÒMICS DE SUBVENCIONS?, o han tingut por de plantar cara a uns polítics que per cert, ja pleguen. Sigui el que sigui, la Federació mai podia actuar en nom de tots els sardanistes, ni organitzar una festa a la Plaça de Sant Jaume per festejar un fet que va en contra dels interessos de la sardana. Com poden passar per alt que més de 250 Ajuntaments es van adherir perquè la sardana fos nomenada tal com es mereix. En definitiva senyors de la Federació, no si val a fer de dictadors, que estem en democràcia.
Segons argumenta la Federació s'acabava el termini. Preguntem, el termini de què? De fer les coses mal fetes i sense sentit?.
També han dit que aquesta decisió era un primer pas , peró, si el primer pas es fa malament, què en podem esperar del suposat segon? Res de res.
MALGRAT TOT, LA SARDANA SEMPRE SERÀ " LA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA.
TAN SI ÉS VOL COM SI NO ÉS VOL. novembre 2010

DE LA REVISTA ROTLLANA NUM. 127

No fa gaires dies que ens hem assabentat que han concedit als CASTELLS la distinció de Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
I jo que me'n alegro. A vegades he sentit a alguns companys sardanistes que parlen dels castells amb un cert antagonisme i diu que són la nostra competència! Jo crec que no. Són germans, o potser cosins germans, dins d'aquest gran sac de la cultura popular.
EI que passa és que com esdevéen qualsevol família, hi ha germans que s'espavilen més que altres. N'hi ha alguns que tenen per criteri anar fent i altres que són més llançats i prosperen més. Diguem que en igualtat de condicions, valoració i mèrits, alguns saben conquerir una major consideració per part dels ciutadans.I per això els castells han assolit ser patrimoni de la humanitat i la sardana ha estat declarada "Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional", un nom per cert ben estrany i que d'entrada no em cau gaire bé perquè recordo que al meu poble quan un no era massa de fiar deien: Caram quin element...La Federació Sardanista de Catalunya havia demanat que la sardana fos nomenada "Dansa Nacional de Catalunya". AI llarg de quatre o cinc anys hi ha treballat de valent amb converses al conseller de Cultura i diputats al Parlament, aconseguint el recolzament de 250 ajuntament d'arreu de Catalunya, posant pancartes a diferents actes sardanistes... I ara el Govern de la Generalitat declara la sardana "Element Festiu..."I la Federació Sardanista en lloc de trobar que és un succedani inacceptable, convoca una celebració a la plaça Sant Jaume, amb una cobla monumental integrada per diferents cobles i formacions musicals. És a dir, que a sobre que ens menystenen, a sobre ho celebren. Diu que és un primer pas i que hem de continuar treballant per aconseguir el de títol de Dansa Nacional de Catalunya. Aquestes lleis o aquests decrets no tenen pas una durada curta i, per tant, vol dir que en tornaran a parlar d'ací quatre o cinc anys. Mentre nosaltres anem fent, altres van a pas de marató.
Josep Pomés.
Josep Pomés. De la revista Rotllana num. 1